Contes infantils
Ni veí del ferrer, ni renyir amb el barber, ni enemic del carnisser.
Qui amb bon mestre està bon ofici aprèn.
Qui paga, mana.
El que no es paga amb diners, es paga amb dinades.
El metge vell i el barber jove.
Carrers mullats, calaixos eixuts.
Metge i llevadora, han d'anar a gust de la senyora.
Sastre que no sap fer nus dues vegades cus.
Qui té ofici, té benefici.
Músic pagat fa mal so.
Moliner i mariner, vent els fa mal i vent els fa bé.
Bon viure i no treballar, no pot durar.
Un dia de mestre de cases, un mes d'escombra llarga.
Qui no té feina el gat pentina.
Per un clau es perdé una ferradura;
per una ferradura un cavall;
i per un cavall un cavaller.
On hi ha el patró, no mana el mariner.
Bon camí sempre és drecera.
No és bon carreter el qui no ha bolcat tres vegades.
No hi ha millor carrabiner que el qui ha estat contrabandista.
Val més dir arri que estirar el carro.
Qui sembra cull.
Abans d'ensenyar, aprèn.
Qui sembra mala llavor no arribarà a segador.
Val més pagar el forner que el metge.
Qui matineja, més temps feineja.
Si Barcelona s'empobrís i restés sense diners,
tornarien a aixecar-la els sastres i els sabaters.
Qui té el cul llogat no seu quan vol.
Qui corre s'ofega, qui camina avança.