Un anyell al riu bevia, més amunt ho feia el llop; l'un era tot innocència, l'altre dolent i orgullós.

- Per què m'has embrutat l'aigua?-a l'anyell increpà el llop.- Com puc haver-la embrutada,si estic més avall que vós? -- Bé, mes ara em maleeixes. -- No és pas cert, altiu senyor. -- Sí, ton pare fa sis mesos,m'ofenia sense raó.-- Penseu que en aquesta dataencara jo no era al món.-- És que els meus camps destrueixes.-- No tinc dents, no tasto mos.-- Tant se val, no em pots convèncer,no hi valdran raons ni plors.-I, agafant l'anyell amb fúria,va menjar-se'l dalerós.