Mixifuf, gat famós, feia tal estrall en les Rates, que amb prou feines se'n veia cap: la major part estava a cementiri. Les poques que quedaven vives , no atrevint-se a sortir del seu amagatall, passaven mil dificultats; i per a aquelles desventurades, Mixifuf no era ja un gat, si no el mateix diable.

Certa nit que l'enemic va tindre la debilitat d'anar a buscar una gata, amb la qual es va entretindre en llarg col·loqui, les Rates supervivents van celebrar consell en un racó, per a tractar dels assumptes del dia. La Rata degana, que era una Rata de pro, va dir que com més aviat millor calia posar a Mixifuf un cascavell al coll: així, quan fóra de caça, el sentirien vindre i es ficarien en el cau. No se li ocorria un altre remei. A totes els va semblar excel·lent. No hi havia més que una dificultat: posar-li el cascavell al gat. Deia l'una: "El que és jo, no li el poso; no sóc panoli. - Doncs jo tampoc m'atreveixo", replicava l'altra. I sense fer res, es va dissoldre l'assemblea.