L'Endevinalla Joan Amades

Hi havia un Rei que tenia una filla molt preciosa. Els pretendents li sortien a milers i el Rei estava aclaparat, puix que no sabia a qui donarla. decidí casar-la amb el qui presentés una endevinalla que ningú no sabés desxifrar.Posà, però, com a condició que els qui presentessin enigmes als quals fos trobada una sol·lució foren penjats.

La nova arribà a orelles d'un rústic pastor, que decidií provar fortuna. Explicà el cas a la seva mare i li digué que li preparés minestra per al viatge, puix que se n'anava cap a la cort i esperava que pel camí trobaria tema per a dictar el seu enigma. La mare cregué que l'empresa era una temeritat, i abans que el seu fill morís penjat preferí que morís d'altra manera, i li donà per al viatge una grossa coca emmetzinada. El minyó emprengué el viatge a cavall d'una somera que anomenava Sila. En passar vora una figuera sentí gana i s'enfilà a l'arbre per fer-se un tip de figues. Mentrestant la somera se li menjà la coca que duia al sarró. Pocs moments després la somera morí emmetzinada. Vingueres uns ocellets, que es posaren damunt de la bèstia i menjares de la seva carn, i al moment en moriren set. Uns captaires que passaven, en trobar els moixonets, els cogueren i se'ls menjaresn, i com que estaven emmetzinats, també moriren. El pastor trobà en la facècia l'argument per a començar l'enigma. La coca mata a la Sila, la Sila en mata set i set en maten tres. Seguí el seu camí i veié saltar un conill, al qual engegà un tret, i no el tocà; però matà una llebre que passava. En espellar-la trobà dintra seu una llebreta. Prop d'allí hi havia una ermita mig abandonada. El minyó prengué un vell missal, amb el qual féu una foguera per coure la llebreta i se la menà. Tenia set i, no sabent com fer-se-la passar es begué l'aigua d'auna llàntia que hi havia penjada. Amb aquestes facècies allargà l'enigma. He apuntat el que he vist i he mort el que no he vist, he menjat carn no nada cuidta amb paraula sagrada i he begut aigua que ni al cel ni a la terra no estava. Seguint el seu viatge hagué de travessar un riu servint-se d'una barca que era menada per un barquer. D'aquest simple episodi tragué més argument per a completar l'enigma. He passat un riu damunt d'un mort que en portava dos de vius Arribà a palau, es presentà al Rei i exposà el seu enigma. La coca ha mort la Sila, la Sila n'he mort set, set n'han mort tres. He apuntat el que he vist i he mort el que no he vist, he menjat carn no nada cuita amb paraula sagrada, he begut aigua que ni al cel ni en la terra no etava, i he passat un riu damunt d'un mort que en portava dos de vius. Ni la princesa ni cap dels serveis de la cort no esntengueren una paraula del sentit de l'enigma ni en pogueren traspuntar res. Temeren que la princesa hauria de casar-se amb aquell rústic pastor. La cort es prenia tres dies de temps per resoldre l'enigma o donar-lo per insoluble. Mentrestant fou tancat a la presó. El temps passava i ningú no trobava el desllorigador de l'endevinalla. Quan ja no mancaven sinó hores, la princesa es presentà a veure el pastor i li demanà que, per l'amor de Déu, li revelés la clau de l'engima. La princesa es mostrà molt afectuosa amb el minyó i aquest li n'explicà fil per randa el significat. La princesa se n'anà molt satisfeta, però no advertí que el pastor li havia tallat un bocí del pany de la camisa. La donzella es presentà a la cort i explicà l'enigma dient que ella l'havia resolt. El pastor fou portat a la forca, com tants d'altres pretendents les endevinalles dels quals havien estat desxifrades. Quan ja l'anaven a penjar, demanà que el deixessin parlar. Li fou concedit, i dirigint-se al poble congregat al coltant de la forca parlà així: Aquesta nit he anat a caçar, el color se m'ha escapat, però una aleta se li ha trencat que a les meves mans ha quedat. I ensenyà al poble el retall de la camisa que havia tallat a la princesa. Aquesta es veié obligada a confesar que, en efecte, si havia resolt l'endevinalla era perquè el poastor li havia revelat la solució. Descoberta la facència, la cort resolgué casar-los. Vet aquí un gat, vet aquí un gos, vet aquí el conte fos; vet aquí un gos, vet aquí un gat, vet aquí el conte acabat.