Hi havia una vegada, una noia la mare de la qual havia mort i tenia una madrastra que era molt cruel amb ella.

Un dia en que la noia estava plorant al costat de la tomba de la seva mare, va veure que de terra sortia un brot que havia crescut fins a fer-se un arbret i aviat un gran arbre. El vent, que movia les seves fulles, li va xiuxiuejar a la noia i li va dir que la seva mare era aprop i que ella havia de menjar els fruits de l'arbre. La noia així ho va fer i va comprovar que els fruits eren gustosos i la feien sentir molt millor. A partir d'aleshores, tots els dies anava a la tomba de sa mare i menjava dels fruits de l'arbre que havia crescut sobre ella.

Però un dia, la seva madrastra la va veure i li va demanar al seu marit que talés l'arbre. El marit el va talar i la noia va plorar durant molt de temps al costat del seu tronc mutilat, fins que un dia, va sentir un sorollet i va veure alguna cosa que creixia de la tomba. Va créixer i créixer fins a convertir-se en una bonica carabassa. Tenia un gran forat del que queien gotes de suc. La noia va beure'n unes gotes i les va trobar molt bones, però de nou la seva madrastra se'n va assabentar aviat i, una nit fosca, va tallar la carbassa i la va llençar ben lluny. L'endemà, la noia va veure que la carbassa no hi era i va plorar i plorar fins que de sobte, va sentir el rumor d'un rierol que li deia "beu-me, beu-me". Ella va beure i va comprovar que era molt refrescant. Però un dia, la madrastra ho va veure i va demanar al marit que cobrís el rierol amb terra. Quan la noia va tornar a la tomba, va veure que no estava el rierol i ella va plorar i plorar.

Portava molt de temps plorant, quan un home jove va sortir del bosc. Va veure l'arbre mort i va pensar que era justament el que necessitava per a fabricar un nou arc i fletxes, ja que era caçador. Va parlar amb la noia, que li va dir que l'arbre havia crescut sobre la tomba de la seva mare. La noia li va agradar molt al caçador i després de parlar amb ella , va anar on era el seu pare per demanar-li permís per casar-se amb ella.

El pare va consentir però amb la condició que el caçador matés una dotzena de búfals per a la festa de la boda. El caçador mai havia matat més d'un búfal d'un sol cop, però aquesta vegada, agafant el seu nou arc i les seves noves fletxes, es va dirigir al bosc, i aviat va veure un grup de búfals que descansaven a l'ombra. Va posar una de les seves noves fletxes a l'arc, va disparar i un búfal va caure mort. I després un segon, un tercer i així fins a dotze. El caçador va tornar a dir-li al pare que enviés homes a dur la carn al poblat.

Es va fer una gran festa quan el caçador es va casar amb la noia que havia perdut la seva mare.

comments powered by Disqus