Blancaneus

Blancaneus
En un país molt llunyà hi vivia una bonica princesa anomenada Blancaneus, que tenia una madrastra, la Reina, molt vanitosa.
La madrastra preguntava al seu mirall màgic
- Mirallet, mirallet, digues, qui és la més bonica de totes les dones?
I el mirall contestava :
- Tu ets, oh Reina, la més bella de totes les dones.
I varen anar passant els anys. Un dia la Reina preguntà, com sempre, al seu mirall màgic:
- Mirallet, mirallet, digues, qui és la més bonica de totes les dones?
Però aquesta vegada el mirall va contestar:
- La més bella és Blancaneus.
Llavors la Reina, plena d'ira i d'enveja, va buscar un caçador i li ordenà:
- Emporta't Blancaneus al bosc, mata-la i com a prova d'haver realitzat el meu encàrrec, porta'm en aquest cofre el seu cor.
Però quan van arribar al bosc, el caçador va sentir llàstima de la innocent jove i la va deixar fugir, substituint el seu cor pel d'un senglar.
Blancaneus, en veure's sola, va sentir por i es va posar a plorar. Plorant i caminant passà la nit, fins que, a trenc d'alba, va arribar a una clar en el bosc i va descobrir-hi una casa preciosa.
Va entrar-hi sense dubtar-ho. Els mobles eren molt petits i, damunt la taula, hi havia set platets i set coberts diminuts. Va pujar a una habitació, que estava ocupada per set llitets. La pobre Blancaneus, esgotada desprès de caminar tota la nit pel bosc, va ajuntar tots els llitets i en un moment es va quedar adormida.
A la tarda van arribar els propietaris de la casa, set nans que treballaven en unes mines i que s'admiraren en descobrir a Blancaneus.
Llavors ella els explicà la seva trista història. Els nans suplicaren a la nena que es quedés amb ells i Blancaneus acceptà, es va quedar a viure amb ells i tots eren feliços.
Mentrestant, a palau, la Reina va tornar a preguntar al mirall:
- Mirallet, mirallet, qui és ara la més bella?
- Segueix sent-ho Blancaneus, que ara viu en el bosc a casa dels nans.
Furiosa i venjativa com era, la cruel madrastra es va disfressar d'innocent velleta i es dirigí cap a la caseta del bosc.
Blancaneus estava sola, perquè els nans estaven treballant a la mina. La malvada Reina va oferir a la nena una poma emmetzinada i quan Blancaneus li donà la primera mossegada, va caure desmaiada.
En tornar, ja negra nit, els nans a casa seva, trobaren a Blancaneus estirada a terra, pàl·lida i quieta, van creure que havia mort i li construïren una urna de cristall perquè tots els animals del bosc se'n poguessin acomiadar.
En aquell moment va aparèixer un príncep muntat sobre un majestuós cavall i només contemplar a Blancaneus va quedar enamorat d'ella.
Va voler acomiadar-se'n besant-la i de sobte, Blancaneus va tornar a la vida, perquè el petó d'amor que li havia fet el príncep va trencar l'encanteri de la malvada Reina.
Blancaneus es casà amb el príncep i varen expulsar a la cruel Reina. I des d'aleshores tots visqueren feliços.
Fi