En un bonic bosc hi vivien en llibertat un cérvol i un cavall.

Portaven una vida molt independent, cadascun conforme amb els seus costums, i mai es molestaven entre ells.

Els dos eren molt feliços, doncs tenien al seu abast tot el que necessitaven per a viure en pau i tranquil·litat. Un riu cabalós baixava de les muntanyes oferint-los una aigua neta i cristal·lina. Grans extensions de terreny els permetien córrer al seu gust. Tenien herba i aliment en abundància per a cobrir les seves necessitats.

En definitiva, vivien còmodament i cap d'ells desitjava res que no pugués tenir.A vegades, coincidien en el riu i xerraven amistosament durant força estona, marxant després cadascun pel seu camí.

En una ocasió van discutir per una cosa de poca importància i, al final, el cérvol es va atrevir a burlar-se del cavall, traient-li la llengua. Aquest es va sentir molt ofès i va perseguir el cérvol disposat a castigar-lo, però era més ràpid que ell i es va escapar.

A partir d'aquell dia, cada vegada que es trobaven, el cavall tractava inútilment d'atrapar al cérvol, doncs aquest sempre s'escapava gràcies a la seva gran rapidesa i agilitat.

Llavors, el cavall, tot i la poca importància del que havia succeït, va decidir demanar ajuda a un caçador que vivia a les proximitats.

-Jo et duré a prop del cérvol - li va dir - i així tu, amb les teves armes, podràs caçar-lo des de lluny i quedaré venjat.

Van sortir, doncs, el caçador muntat sobre el cavall i quan van trobar el cérvol va disparar contra ell amb la seva ballesta. Va fallar el tret, però el cérvol, espantat, va fugir d'aquelles contrades per a no tornar mai més.

- Molt bé - va dir el cavall - ara ja pots treure'm les regnes i la cadira, doncs ja no tornarà a molestar-me.

Però el caçador s'hi va negar. Per molt que el cavall va saltar, córrer i va fer tota mena de cabrioles, no va aconseguir treure's de sobre al seu genet, fins que, esgotat, va haver de deixar-se conduir a l'estable del caçador.

- Estúpid de mi! - pensava - Per no perdonar una petita ofensa hauré de pagar la meva soberbia tota la meva vida.

comments powered by Disqus