En Jaume i la mongetera màgica
En Jaume vivia amb la seva mare, que era vídua, en una cabana al bosc.
Com que amb el temps va anar empitjorant la situació familiar, la mare va decidir enviar el seu fill a la ciutat, per intentar vendre l'única vaca que tenien.
El nen va posar-se en camí, portant la vaca lligada amb una corda, i a mig camí es va trobar un home que duia un sac ple de mongetes.
- Són unes mongetes meravelloses, màgiques ,va dir-li l'home. - Si t'agraden, te les donaré a canvi de la vaca.
I en Jaume va acceptar pensant que era un molt bon tracte. Va tornar cap a casa molt content, però la seva mare va quedar molt disgustada en veure el que havia fet el seu fill. Va agafar les mongetes i les va llençar per la finestra i va començar a plorar.
Quan l'endemà en Jaume es va despertar, va tenir una gran sorpresa en veure que les mongetes havien crescut tant durant la nit, que les branques de la mongetera es perdien de vista. Es va començar a enfilar per la planta, amunt, amunt, fins que va arribar a un país desconegut que hi havia damunt dels núvols.
Va veure un castell, s'hi va apropar i hi va entrar. Allà hi va veure un gegant malvat, al que li agradava menjar nens i que tenia una gallina que posava un ou d'or cada dia.
En veure-ho, en Jaume va esperar que el gegant s'adormís, i agafant la gallina, va fugir corrents. Va arribar on era la mongetera i, baixant, baixant, va arribar fins a terra i va entrar amb la gallina a la cabana.
La mare, en veure aquesta gallina sorprenent, va estar molt contenta i des d'aquell dia van començar a vendre els ous d'or que la gallina posava cada dia.
I així van viure força bé, durant molt de temps, fins que la gallina va morir de vella.
Llavors en Jaume va decidir tornar a pujar altra vegada per la mongetera i va anar
cap al castell del gegant. Es va amagar darrera una cortina i va poder veure com l'amo del castell, aquell gegant al que li agradava menjar nens, anava comptant monedes d'or que treia d'una bossa de cuir.
En Jaume va tornar a esperar que el gegant s'adormís i, agafant el sac d'or, va començar a córrer cap a la mongetera gegant per tornar a baixar a la cabana.
D'aquesta manera mare i fill van tenir diners per viure molt de temps.
Però va arribar un dia en que la bossa de cuir plena de diners va quedar completament buida.
Llavors en Jaume va decidir enfilar-se altra vegada per les branques de la mongetera fins arribar al cim. Va anar una vegada més al castell del gegant i, un cop allà, va veure com el gegant feia anar una caixeta que, cada vegada que aixecava la tapa, deixava caure una moneda d'or.
Quan el gegant va sortir de l'habitació de la caixeta, en Jaume va aprofitar per agafar-la i guardar-se-la. Però des del seu amagatall en Jaume va veure que el gegant s'ajeia en un sofà mentre, un arpa, tocava tota sola sense que cap músic la fes anar. Tocava una música delicada que, mentre el gegant l'anava escoltant, s'anava quedant adormit.
Amb prou feines s'havia adormit el gegant, en Jaume va agafar l'arpa i va començar a córrer. Però l'arpa estava encantada i, en agafar-la, va començar a cridar:
- Amo! Senyor meu! Desperti! Que m'estan robant!
El gegant es va despertar amb un bon ensurt i va sentir com, ja des de fora el castell, els crits repetien:
- Amo! Senyor meu! Desperti! Que m'estan robant!
Veient el que succeïa, el gegant va sortir corrent per perseguir el lladre.
I el gegant va començar a cridar:
- Així eres tu, el lladregot! Vine aquí que et menjaré! Torna'm l'arpa i tot el que m'has robat!
En Jaume sentia les passes i les amenaces del gegant cada vegada més prop, i en veure la mongetera, va començar a baixar-hi, sentint-se salvat. S'afanava molt, però va veure que el gegant havia decidit baixar darrera seu.
En arribar a terra, en Jaume va començar a cridar a la seva mare:
- Mare! Mare! Porta'm la destral!
I quan la mare, va veure que darrera d'en Jaume venia un gegant horrible, prou que va córrer per dur-li la destral.
En Jaume va tallar la mongetera que de seguida va caure juntament amb el gegant encara era ben amunt, d'aquesta manera es van estimbar mongetera i gegant a terra.
Des d'aleshores, en Jaume i la seva mare viuen feliços amb la moneda d'or que, la caixeta els dóna cada vegada que l'obren.
Fi

comments powered by Disqus