Hansel i Gretel
Hansel i Gretel vivien amb el seu pare, un pobre llenyataire, i la cruel madrastra.
Eren tan pobres que gairebé ja no tenien menjar per a tots quatre.
Una nit la madrastra va dir:
-Ja no ens queda res per menjar!. Demà portarem els nens al bosc i els hi deixarem ... No sabran trobar el camí de casa.
De primer el pare no ho volia de cap manera però la dona hi va insistir tant que finalment el va poder convèncer.
Hansel ho havia sentir tot i va començar a pensar en la manera de sortir-se'n.
A mitja nit Hansel va tenir una idea. Va sortir de casa i va agafar tot un seguit de pedretes lluents que hi havia pels voltants de casa seu i se'n va omplir les butxaques. I silenciosament se'n va anar a dormir.
L'endemà la madrastra els va portar ben endins del bosc. De tant en tant, renyava a en Hansel, doncs es quedava enrere, ja que dissimuladament anava deixant les pedretes que havia recollit la nit anterior.
Quan van arribar en un lloc prou llunyà, la madrastra els va dir: - Espereu-vos aquí fins que tornem. No trigarem.
Mentrestant, aneu recollint llenya.
Van estar esperant i esperant fins que es va fer fosc.
Llavors Hansel va començar a seguir el camí de pedretes lluents que havia deixat. I així fou com abans de que els seus pares anessin a dormir, varen poder tornar a casa.
L'endemà els van donar una mica de pa i els van portar cap al bosc. En Hansel que ja no tenia més pedretes, va fer molles del pa que tenia i les va anar tirant al llarg del camí.
Quan van arribar molt endins del bosc els van dir - Espereu-vos aquí fins que us vinguem a buscar -.
Ells es van esperar però quan ja es feia fosc i els pares no tornaven, van començar a buscar el camí de tornada però no el van saber trobar ja que les molles de pa se les havien menjat els ocells.
Tot d'una van veure un ocell negre que volava a prop d´ells i que de tant en tant s'aturava, semblava que els volgués indicar el camí, el van anar seguint i van arribar a una caseta construïda de dolços, bombons i altres llaminadures.
Aquella casa era d'una bruixa i era feta de llaminadures per atraure els nens i després menjar-se'ls. Així que quan els nens s'hi van apropar, la bruixa els va fer presoners.
Com que en Hansel estava molt primet, la bruixa el va tancar en una gàbia i l'alimentava bé per anar-lo engreixant abans de menjar-se'l . Mentrestant la Gretel havia de fer les feines més pesades de la casa.
La bruixa vigilava cada dia si en Hansel s'anava engreixant, però el noi que era molt espavilat, va agafar un osset de gallina que va trobar dins la gàbia i li allargava a la bruixa quan aquesta li deia que li deixés tocar un dit per comprovar si s'havia engreixat prou. La bruixa com que era velleta i no hi veia gaire bé, no s'adonava de l'engany i sempre trobava que en Hansel encara estava molt escanyolit.
Així van anar passant setmanes, fins que va arribar el dia que la bruixa va decidir que Hansel hauria d'estar ja prou gras com per a ser menjat i va ordenar a Gretel que mirés si el forn ja estava ben encès.
-No sé com s'obre - va dir la Gretel.
La bruixa va anar cap al forn i va dir: - Mira, fixa't-hi bé i aprèn-ne.
Però quan la bruixa va obrir el forn , ràpidament Gretel li va donar una bona empenta i va tancar la porta amb la bruixa dins.
Aleshores va alliberar a Hansel i se'n van anar, però abans es van omplir les butxaques de les pedres precioses del tresor de la bruixa.
Els nens van fugir pel bosc , van córrer fins arribar la vora d'un llac i un cigne blanc molt bonic es va oferir per portar-los a l'altra banda on van trobar el seu pare que els estava buscant.
Es van abraçar i amb el tresor del bruixa van viure rics i feliços per sempre.
Fi

comments powered by Disqus