La cabreta i el llop
Hi havia una cabreta trapella molt alegre que vivia en una bonica però rocosa muntanya, de la qual només baixava per a menjar la fina herba d'un camp que hi havia aprop.
Malgrat les contínues advertències dels seus pares sobre el perill del llop que rondava per les altes muntanyes on vivien, el jove animal no podia suportar una temptació tan gran com aquella saborosa pastura. I per tant aprofitava qualsevol badada dels seus pares per a baixar fins la pastura verda per a menjar i córrer lliurement.
Un dia que la cabreta feia una de les seves perilloses excursions i ja es trobava bastant allunyada de casa, se li va acostar silenciosament el llop i quan la cabreta es va adonar de la seva presència, ja no tenia cap possibilitat de tornar cap a les roques doncs el ferotge animal li tallava el camí de tornada.
En veure'l, la cabreta va començar a córrer tant com va poder, allunyant-se cada vegada més del seu refugi.
Però sentint-se ja atrapada pel llop, va aturar-se en sec i girant-se cap al seu perseguidor li va dir:
- Senyor llop, veig que de res em serveix córrer i que se'm menjarà de totes totes. Només li demano un favor abans de morir, i és que m'alegri els meus últims instants tocant la gaita, al so de la qual ballaré.
El llop, que veia com ja tenia assegurada la seva presa, va accedir-hi. Va començar a tocar la gaita i la cabreta va començar a ballar alegrement, anant i venint pel camp.
La música va cridar l'atenció d'uns gossos d'una granja veïna, els quals, el veure el llop distret tocant la gaita, se li van llançar damunt. I el llop va començar a córrer i tan sols després de molt córrer, i perdent mitja cua pel camí, va aconseguir salvar-se de l'atac ferotge dels gossos.
La cabreta va aprofitar el guirigall que s'havia format per a escapar, doncs si tenia por del llop, no en tenia menys dels gossos, i no va parar la seva desenfrenada cursa fins a trobar-se de nou a les roques. Allà a les roques la cabreta estava segura i les que va prometre formalment i davant dels seus pares no tornar a baixar mai.
El llop, protegit ja al seu cau, tot mirant la poca cua que li quedava, va dir-se amargament:
- Això em passa per posar-me a fer una feina que no em correspon. Hauria d'haver fet de matador i no de gaiter.
Fi

comments powered by Disqus