Tesi era una cabreta trapella molt alegre que vivia en una bonica i abrupta muntanya, de la que només baixava per a mossegar la fina herba d'un camp proper.

Tot i les freqüents advertències dels seus pares sobre el perill del llop que rondava les altes muntanyes on vivien, era pel jove animal una temptació tan gran aquella saborosa pastura que aprofitava qualsevol badada dels seus pares per a baixar fins la pastura verda a menjar i córrer.

Un dia en que Tesi feia una de les seves i es trobava bastant allunyat de casa, se li va acostar silenciosament el llop i quan la cabreta es va adonar de la seva presència, ja no tenia cap possibilitat de tornar a les roques, doncs el ferotge animal li tallava el camí de tornada.

Al veure'l, Tesi va començar a córrer tant com va poder, allunyant-se cada vegada més del seu refugi. Però sentit-se atrapada pel llop, va aturar-se en sec i girant-se cap al seu perseguidor li va dir:

- Senyor llop, veig que de res em serveix córrer i que se'm menjarà. Només li demano un favor abans de morir, i és que alegri els meus últims instants tocant la gaita, al so de la qual ballaré.

El llop, que ja tenia assegurada la seva presa, va accedir-hi. Va començar a tocar la gaita i la cabreta va començar a ballar alegrement, anant i venint pel camp.

La música va atraure a uns gossos d'una granja veïna, els quals, al veure el llop, es van llançar sobre seu. I després de molt de córrer, i perdent mitja cua pel camí, va aconseguir salvar-se.

Tesi va aprofitar el guirigall que s'havia format per a escapar, doncs si tenia por del llop, no en tenia menys dels gossos, i no va parar la seva desenfrenada cursa fins a trobar-se de nou a les roques, de les que va prometre formalment no tornar a baixar mai.

El llop, protegit al seu cau, mirant la poca cua que li quedava, va dir-se amargament:

- Aixó em passa per ficar-me on no em demanen. Hauria d'haver fet de matador i no de gaiter.

comments powered by Disqus