La Guineu I El Corb

Era l'estiu i el sol escalfava els camps, mentre una suau brisa feia que l'ambient fos agradable, i hi havia un corb que a més estava especialment content, havia robat un tros de formatge d'una granja veïna i l'esperava un gran banquet!

No gaire lluny d'allà, hi havia una guineu que buscava alguna cosa de menjar ja que tenia tanta gana que el seu estómac semblava que roncava.

Però de cop va veure com a les branques d'un arbre hi havia un corb amb un tros de formatge gegant tot content. A la guineu immediatament se li va fer la boca aigua veient el tros de formatge i va començar a rumiar la millor manera de prendre-li. I com que la gana aguditza l'enginy,se li va ocórrer ràpidament una idea. Així que es va dirigir cap al corb i li va començar a dir:

- Molt bon dia Senyor Corb! He vingut de terres molt llunyanes a escoltar el seu magnífic cant, ja que m'han dit que la seva melòdica veu ningú l'iguala!.

El corb va mirar-se la guineu amb els ulls cada cop més vanitosos, mentre la guineu li afalagava la seva veu i explicant les meravelles que d'ella es contaven.

Així, que el corb va inflar el pit i es va disposar a cantar. Però només obrir el bec, el tros de formatge que hi duia va caure directament on era la guineu, que no va perdre temps a endur-se'l a un lloc més tranquil i menjar-se'l mentre reia del corb per vanitós.

Però el corb va aprendre la lliçó: Més val no fer cas d'aquell que afalaga sense cap motiu concret.