La Princesa I El Pèsol

La Princesa i el pèsol
Un jove príncep desitjava casar-se, però amb una princesa de veritat.
Havia recorregut els set mars, escalat totes les muntanyes del món i lluitat amb els més ferotges dracs, per a poder trobar una princesa de debò, però no havia tingut èxit.
A més a més que no eren veritables princeses, totes tenien un defecte o altre: unes eren molt grasses, altres massa primes, unes molt altes, altres molt baixes, algunes tenien el nas molt gran i d'altres molt petit. En fi que el príncep del nostre conte començava ha estar una mica desesperat.
Després de cinc anys de buscar, el príncep va tornar al seu reialme molt trist i va concloure que al món ja no hi havia veritables princeses. I dit això va decidir tancar-se a la torre més alta del castell i allà s'hi va quedar.
Dies més tard, en un dia amb una forta tempesta, algú va trucar a la porta del palau. Com que els criats estaven molt espantats pels llamps que queien per la tempesta, el mateix Rei va haver d'anar a obrir la porta.
Quan ho va fer, va veure una jove molt bonica amb un bonic vestit de seda blau teixit amb fils d'or i sabatilles de vidre. La noia estava completament xopa i les seves sabates deixaven anar força aigua a cada passa que donava.
A més, les llargues trenes fetes amb el seu preciós cabell negre estaven també molles i regalimaven aigua com una font.
"Sa majestat, sóc una princesa i estic perduda. Podria passar la nit al seu palau?", va dir la jove fent una reverència.
"Una princesa? va pensar el rei, doncs anem a veure si és cert". El Rei se'n va endur la princesa a una de les estances per que es canviés la seva roba humida.
Mentrestant, va ordenar als seus servents que preparessin una de les habitacions del palau i posessin sobre el llit deu matalassos i deu cobrellits.
Una vegada va estar fet, el Rei va posar a sota del primer matalàs un pèsol.
L'endemà, el Rei va entrar a l'habitació de la princesa i li va preguntar : "Com has passat la nit?"
I la princesa va contestar: "Molt malament, hi havia alguna cosa dura al llit que no em va deixar dormir".
El Rei va deixar anar una gran rialla i va sortir de l'habitació cridant per tot el palau: "És una princesa de veritat, És una princesa de veritat! Només una princesa de veritat pot ser tan sensible com per a sentir un pèsol sota de deu matalassos".
Va pujar fins a la torre més alta del castell on era el seu fill i li va explicar el que havia passat.
Tots dos van riure i ballar. El príncep es va canviar de roba per anar més mudat i va baixar de la torre per a conèixer la princesa.
El príncep va entrar a l'habitació i va veure la princesa. Ella el va mirar i en aquest instant tots dos van saber que estaven fets l'un per l'altre.
Dues setmanes després la boda es va celebrar a palau. Hi va haver una gran festa que va durar tota una setmana.
El príncep i la princesa visqueren feliços per a sempre i el pèsol va ser enviat a un museu del regne.
Fi