Contes infantils
Hi havia una vegada, en un poble molt petit, un avi i una àvia, que vivien en una casa molt petita i molt vella al costat del mar.
Eren tan pobres, tan pobres que només podien menjar el peix que l'avi pescava al mar.
Un dia l'avi va anar a pescar i feia molt mala mar. L'avi va llençar la seva xarxa a l'aigua. Va esperar una mica i en treure la xarxa de l'aigua va veure que només havia pescat una pedra. Va llençar la xarxa al mar una altra vegada i quan la va treure va veure que només hi havia un peixet molt petit. Quan volia ficar el peix dins la seva barca va veure que era un peixet molt brillant de color, era un peixet d'or.
En aquest moment el peixet va començar a parlar tot demanant al pescador:
- Si us plau, deixa'm al mar! Deixa'm viure! Si em deixes anar et concediré tot allò que em demanis.
Llavors, l'avi va contestar:
- Et deixo viure i no cal que em concedeixis res.
L'avi va deixar el peixet d'or al mar amb molta cura i després se'n va anar cap a casa seva.
Quan va arribar a casa, la seva dona rentava la roba al pati en un cossi molt vell. L'avi li va explicar el que li havia passat al mar. La seva dona va començar a rondinar i li va dir:
- Però què has fet beneit! Has deixat anar el peix sense demanar-li cap desig? Li podies haver demanat un cossi nou! Que no veus que aquest el tenim molt vell!
L'avi no va contestar res i se'n va anar al mar, i un cop allà va cridar:
- Peixet d'or, bon peixet d'orposa't de cara a mi i d'esquena al mar!
Tan bon punt l'avi va acabar de dir aquelles paraules, el peixet d'or tragué el cap del mar.
- Què vols de mi? -va dir el peixet d'or.
- La meva dona vol que et demani un cossi nou, perquè el nostre ja és molt vell i no serveix per a res.
El peixet d'or va contestar:
- Torna a casa teva que el teu desig et serà concedit.
Quan l'avi va arribar a casa, la dona ja l'esperava tot rentant roba en el cossi nou. I li va dir:
- Però com és que no li has demanat una casa nova, tanoca!, que no veus que la nostra ja és molt vella?
L'avi no va contestar res i se'n va anar al mar i un cop allà va cridar:
- Peixet d'or, bon peixet d'orposa't de cara a mi i d'esquena al mar!
- Què vols de mi?- va dir el peixet d'or.
- La meva dona vol que et demani una casa nova, perquè la nostra ja és molt vella i el sostre és a punt de caure.
El peixet d'or va contestar:
- Torna a casa, ja que el teu desig et serà concedit.
Quan l'avi va arribar a casa seva va trobar la dona al pati de la casa, vestida amb unes robes molt boniques i rodejada de criats.
- Però mira que ets capsigrany! Torna ara mateix al mar i demana al peixet d'or que vull ser la reina del mar i que el peixet sigui el meu criat.
Llavors, l'avi, molt trist, se'n va anar cap al mar. I va cridar:
- Peixet d'or, bon peixet d'orposa't de cara a mi i d'esquena al mar.
- Què vols de mi? -va dir el peixet d'or.
L'avi li explicà amb molta pena:
- La meva dona s'ha tornat boja i vol ser la reina del mar i que tu siguis el seu criat.
El peixet d'or no va contestar res i va desaparèixer dins el mar.
Quan l'avi va tornar a casa va veure allà lluny la seva dona a laporta de la seva primera casa, la casa vella, amb el seu vestit vell i rentant la roba en el cossi vell.
I així va acabar la història; i mai ningú més ha tornat a veure aquell peixet d'or. I diuen que ha perdut la confiança en els homes i està amagat al fons del mar.