La Ciutat De Les Mil Torres

Hi havia una vegada un vell pescador que tenia una cabana al costat de la platja, tenia una barca que s'anomenava "Tempesta" i una filla que s'anomenava Celiana.

Celiana anava sempre amb el seu pare per a ajudar-lo en els treballs de la pesca. Una tarda, Celiana i el seu pare estaven pescant. De sobte, les aigües van començar a agitar-se i, del fons del mar en va sorgir un porc senglar, blanc com la bromera de les onades. El Porc senglar blanc els va dir:

- "Fa moltíssims anys, la meva ciutat va ser encantada... I, des de llavors, està submergida en el fons del mar. Celiana, hem sabut que tu pots trencar aquest encanteri."

- "Què he de fer?"- va preguntar la nena. El Porc senglar Blanc li va contestar:

- "Has de passar tres proves: la primera consisteix en acompanyar-me al fons del mar; la segona, no dir ni una sola paraula durant tres dies; i la tercera, no acariciar a cap dels animals que vegis en la ciutat."

- "D'acord" -va exclamar Celiana.

La nena va dir adéu al seu pare, va muntar sobre el Porc senglar Blanc i, poc després, es van enfonsar en el mar. Al cap d'una estona, el Porc senglar li va dir:

- "Pren aquest gerro d'or i omple'l d'aigua. Si aconsegueixes passar les proves, hauràs de tirar unes gotes d'aquesta aigua sobre cada animal que vegis."

Celiana va dir que sí amb el cap, va omplir el gerro i el va penjar al coll del Porc senglar. El viatge pel fons del mar va ser llarg i bell: rodejats per bandades de peixos serra, els peixos martell i els peixos destral. Celiana volia preguntar moltes coses; però recordava que no podia parlar i, amb gestos, mostrava la seva admiració.

A la llunyania es distingia ja la Ciutat Submergida. Mil torres de diferents formes i grandàries es retallaven en aquell cel d'aigües verdes. Celiana li va posar per nom "La Ciutat de les Mil Torres". Com era de nit, els carrers de la ciutat estaven deserts. En les voreres hi havia lluernes per a il·luminar el camí. El Porc senglar blanc va deixar a Celiana en una de les cases i es va acomiadar d'ella. La noieta va entrar en una habitació tota moblada amb caragols de mar marins. Al cap de poca estona, dues gossetes blanques li van portar el sopar i tot el que necessitava per a passar la nit. La noieta va recordar la seva promesa i els va donar les gràcies amb un gest.

L'endemà, Celiana va sortir a passejar. Pels carrers només es veien animals silenciosos i capcots. Alguns anaven plorant mentre grosses llagrimotes queien dels seus ulls. Celiana volia córrer a consolar-los; però va pensar que els ajudaria més si complia la seva promesa.

Li va costar molta feina; però durant tres dies no va parlar ni va acariciar a ningú. Celiana va esperar impacient a què claregés el quart dia. Llavors, es va alçar i va prendre la gerra d'or. Quan les dues gossetes van portar el seu esmorzar, els va tirar unes gotes d'aigua; immediatament es van convertir en els belles joves.

Sense dir ni una paraula, la noieta va sortir al carrer i va anar tirant aigua sobre tots els animals que trobava. I tots s'anaven convertint en homes i dones, en nois i noies, segons el que eren abans de l'encantament.

A la fi, la Ciutat de les Mil Torres es va elevar sobre les aigües. Celiana cridava, reia, donava voltaretes per terra... Tenia tantes ganes de parlar! La ciutat era tan bella, la gent era allà tan feliç que ... Celiana i el seu pare es van quedar a viure a la Ciutat de les mil Torres.