La Terra De Xauxa

Xauxa és el país més grani bonic per excel·lència;allà on es neda en l'opulènciai de pobres no n'hi han

Allà on mana ningúi totom creu i va recte,perquè s'acata i respectael pensar de cada u. Així tots viuen tranquilsen la més dolça harmonia,sense crims, ni policia,ni plets, ni guerres civils.

No es fan quintes ni eleccions;com que no hi ha propietaris,no hi ha advocats, ni notaris,ni es paguen contribucions.

Allà ningú té la dèriadel treball per l'interès,perquè al no haver-hi dinersno es coneix mai la misèria.

Tothom troba el que demana;per acontetar qui ho volcada dia surt el soli plou set cops la setmana.

La pluja no es encaparra;el dilluns, ploen cabrits;el dimarts, coloms rostits;el dimecres, butifarra;el dijous, rets i cotilles;divendres, gruites i vanos;dissabte, puros habanos,i el diumenge, mondonguillesi préssecs rossos com sols.

Allà sols hi ha fruites finesi les pomes camosines,albercocs del pinyol dolç.

Les cases són de torrons;les parets, de xocolata;les rieres, d'or i plata;i els camps, coberts de capons.

Els arbres donene vestits;les muntanyes, perles riques;els jardins, flors molt boniques,i les fonts, vins exquisits.

Allà no s'ha de pasarcap pena per poder viure;vinga broma, vinga riure,i menjar bé, i disfrutar.

Així és que com que hi reinatanta alegria i quietud,s'hi disfruta una salutque els metges no hi tenen feina.

I quan ja s'és a la vorade les portes de la mort,ve una febre, un atac fort,i ... bona nit i bona hora!

Amb això, sense dir disbauxa,si us agrada el que es diu,aneu a passar un estiuallà a la terra de Xauxa.

I quan sereu de tornada,com que jo no hi he estat mai...d'eix país hermós i gai,ja em contareu si us agrada.