El Gos I El Cocodril

Assedegat, després d'haver estat diverses hores recorrent la selva, un gos buscava algun lloc on poder beure.

Després d'una estona d'anar d'un lloc a l'altre, va trobar un ample riu en el que circulava un bon cabal d'aigua fresca i cristal·lina. Immediatament es va dirigir a la vora per saciar la seva set. Però havia fet tot just un parell de glops quan se'n va adonar que un imponent cocodril se li apropava.

- Aquí no em podré aturar - va pensar - aniré uns metres riu avall.

I es va situar en un entrant situat a poca distància. Però, al començar a beure, va veure que el cocodril es dirigia novament cap a ell.

Va començar a còrrer per la vora, parant-se i prenent petits glops d'aigua quan es veia treient-li aventatge al seu enemic.

Però un altre cop se li acostava el cocodril i havia de tornar a escapar.

- Escolta ... amic ... - li va dir el terrible animal.

El gos va fer com si res i va continuar fugint.

- Escolta, atura't un moment - va insistir.

D'estar corrent i bebent al pobre gos ja li feia mal la panxa. Llavors va sentir el cocodril que , molt astut, li deia:

- Beu quiet. No t'apuris, que et sentarà malament l'aigua.

Però el prudent animal li va contestar:

- No és bo beure i caminar, però .. potser és millor esperar a que em clavis caixalada?