El Peix Parlador

Vet aquí hi havia un honrat pescador que vivia en una casa molt vella; tan vella que l'aigua i el vent s'hi filtraven per les escletxes de les parets. A més de ser pobre havia de suportar una dona rondinarire, egoista i ambiciosa.

I un dia, al treure la xarxa del mar va trobar-se amb un peix platejat i d'aletes daurades que li deia: - Si us plau, retorna'm al mar; sóc un príncep encantat i només retornaré al meu estat normal quan algú em demani un desig que jo no pugui complir.

El bon pescador va fer el que li demanava i un cop va arribar a casa seva li va explicar a la seva muller el que li havia succeït.

- Mira que n'ets de ruc! Torna-te'n ara mateix al penya-segat i demana-li a aquest peix encantat una caseta blanca amb un bell jardí.

Així ho va fer el pescador. I després que el peix va escoltar el que el pescador li demanava li va dir:

- Torna cap a casa teva que veuràs acomplert el teu desig.

I, efectivament, en el lloc de la miserable cabana en la que vivia es va trobar una preciosa caseta blanca amb jardí.

- Ara la meva muller estarà satisfeta, em deixarà en pau i podré ser feliç - es va dir satisfet.

La muller del pescador, que era molt ambiciosa, va començar a malviure pensant que en lloc d'aquella caseta hauria pogut demanar un palau. Així, doncs, un bon dia va dir al seu marit:

- Apa! Vés-te'n al penya-segat, crida el peix i digues-li que vull una casa de dos pisos gran i ben moblada.

A contracor i per no barallar-se amb la seva muller el pescador se'n va anar a la vora del mar i va cridar el peix platejat. Molt avergonyit li va dir els desigs de la seva esposa.

- Ves-te'n a casa teva i trobaràs el que desitges.

Naturalment la casa s'havia convertit en un magnífic edifici de dos pisos.

- Si en sóc de beneita - va pensar la seva dona un cop recuperada de la sorpresa - Fes el favor d'anar una altra vegada al mar, crida el peix i li demanes un palau sumptuós i ple de criats.

El bon pescador va intentar convèncer-la del contrari, però va haver de cedir i finalment se'n va anar a veure al peix.

- No saps el greu que em sap tornar-te a molestar, però la meva muller desitja un palau amb criats.

- Torna a casa i el trobaràs.

I l'edifici de dos pisos s'havia convertit en un palau luxós. Criats de tota mena la mar de ben guarnits saludaven el pescador i la seva esposa que per fi era feliç.

La felicitat d'aquella dona tan poc assenyada no va durar gaire. Així és que al cap de poc temps va comenár novament a rondinar i a dir al seu marit:

- Ben pensat, no és pas això el que jo desitjava. És ben cert que jo mano al meu palau i que els criats em saluden i em tracten bé, però jo vull que m'honori tota la ciutat. Vés a la vora de la mar i diguesli a aquest peix encantat que vull que em faci reina i que a tu et faci rei.

El pescador va intentar fer-li entendre que allò era un disbarat, però amb aquella mena de bruixa no hi havia qui pogués discutir. Així, doncs, una vegada més va haver d'anar al penya-segat.

-Príncep-peix, vine si us plau! La meva esposa m'ha manat que et demani encara més coses.

I es varen fer unes onades molt altes i al capdamunt de la més alta va sortir el cap del peix platejat.

- Ja tornes a ser aquí? Encara no t'he donat prou coses?

L'home, avergonyit, li va explicar les exigències de la seva esposa. Aleshores es va sentir un tro fortíssim i el peix fent un gran salt va anar a parar a dins de la barca amb la que el pescador havia anat al seu encontre. En aquell moment una llum molt intensa va il·luminar un jove molt ben plantat que li va dir:

- Acabes de demanar-me l'impossible capaç de desencantar-me. No podré complaure la teva esposa, però et ben asseguro que rebrà una bona lliçó.

I tot seguir es va perdre enmig de la boira.

Quan el pescador va tornar a casa seva va trobar-se amb la seva vella cabana de sempre.