Els Tres Ossets I La Noia

Hi havia una vegada tres ossos que vivien en una caseta del bosc. Un dels ossos era molt gran i l'anomenaven "Gegant", l'altre era de mida mitjana, i l'anomenaven "Mitjà" i el més petit dels tres l'anomenaven "Petit".

Cadascun d'ells tenia el seu propi plat per a menjar sopa: Un plat gran per en Gegant, un plat de mida normal per en Mitjà i un plat diminut per en Petit.

Cada ós tenia la seva pròpia cadira per seure's. Una cadira força gra per en Gegant, una cadira de la mida habitual per en Mitjà i una cadireta per en Petit.

I dintre la caseta hi havia un llit molt gran per en Gegant, un llit de mida corrent per en Mitjà i un llitet menut per en Petit.

Un dia els tres ossets van fer una sopa magnífica. La van posar en els tres plats i mentre es refredava una mica, se'n van anar a passejar pel bosc.

I mentre els tres ossos eren fora de casa, va arribar una noia fins la porta. Era bastant mal educada: Primer va xafardejar a través de totes les finestres, després va espiar per el forat del pany i com que va veure que dintre de la casa no hi havia ningú, va obrir la porta i va entrar.

Es va quedar encantada al veure els tres plats de sopa sobre la taula. Si hagués tingut bons modals, segurament hagués esperat a que arribessin els amos de la casa i després els hauria demanat siusplau que la convidessin a menjar; però com que era molt descarada, es va apropar a la taula i va tastar la sopa del plat més gran. Estava encara molt calenta i es va cremar. Així que va deixar anar un renec, va deixar anar la cullera i va anar a tastar la sopa del plat mitjà.També estava bastant calenta, així que va deixar anar la cullera, va dir un altre renec encara pitjor i es va apropar al plat petit. Va agafar la cullera i va tastar la sopa. No estava ni massa calenta ni massa freda, així que se la va menjar tota. I quan va acabar va deixar la cullera i va dir un renec encara més lleig que els dos anteriors, perquè el plat era tant petit que no li havia fet passar la gana.

Després de menjar, la noia se'n va anar a asseure a la cadira gran i la va trobar massa alta. Va dir una renec i se'n va anar a buscar la de la següent mida, i la va trobar massa tova. Va deixar anar un altre renec i es va anar a seure a la cadira més petita. La va trobar al seu gust, ni molt alta ni molt tova, així que s'hi va acomodar i es va disposar a fer una migdiada; però la cadira no estava preparada pel seu pes i, de sobte, es va trencar, deixant caure la noia a terra. Ni us podeu imaginar la quantitat de renecs que va deixar anar!

Va deixar les restes de la cadira i se'n va anar a recórrer la casa mirant i xafardejant. Va arribar al dormitori dels tres ossos. Es va ficar al llit més gran, i va trobar que el coixí era massa dur. Es va ficar al llit mitjà i va trobar el coixí massa alt; i quan se'n va anar a ficar al llit petit la va trobar tant del seu gust que es va quedar adormida a l'instant.

Van tornar els tres ossos del seu passeig i es van apropar a la taula a menjar la seva sopa. Gegant va dir amb la seva veu greu:

- Algú ha tastat la meva sopa!

Mitjà va respondre

- Algú també ha tastat la meva sopa!

I Petit va dir amb la seva veueta:

- Doncs algú s'ha menjat tota la meva sopa!

I encara no havia acabat de dir això en Petit, que Gegant va tornar a parlar

- Algú s'ha assegut a la meva cadira!

I en Mitjà va dir

- I també a la meva!

I en Petit es va queixar, amb veu plorosa:

- Doncs algú s'ha assegut a la meva cadira i l'ha trencat

I els tres ossos se'n van anar a recórrer la casa per a descobrir a l'intrús que havia fet tantes barbaritats

Quan van arribar al dormitori, Gegant va exclamar amb la seva veu:

- Algú s'ha ficat al meu llit!

En Mitjà va cridar encara més

- Algú s'ha ficat també al meu llit

I en Petit va clamar amb la seva veueta:

- Doncs algú s'ha ficat al meu llit .... i encara hi és!!!!

La noia havia sentit en somnis la veuassa de Gegant i va pensar que era un cop de vent d'una tempesta. Havia sentit també la veu d'en Mitjà i va pensar que era la brisa entre les fulles, però al sentir la veu finíssima i aguda d'en Petit es va despertar espantada.

I molt més que es va espantar quan va veure als tres ossos mirant-la des de l'altre costat del llit, així que va donar un salt cap a terra i després un altre cap a la finestra. I amb un salt més va travessar la finestra i va caure al jardí.

Va córrer tant com va poder i va desaparèixer. Els ossos encara s'estan preguntant encara si es trencaria el cap contra un arbre per córrer d'aquella forma, si es perdria en el més profund del bosc o si aconseguiria arribar al poble i la detindria la policia per xafardera i descarada.