En un estany hi havia un agró acostumat a pescar molt. Aquell agró va envellir, i per vellesa perdia la caça moltes vegades.
L'agró va empescar-se de quina manera podia ajudar-se amb l'enginy, el qual va ser causa de la seva mort.
Aquell agró va estar tot un dia fins ben entrada la nit i no res va poder pescar, i va romandre a la riba d'aquell estany, tot trist.
Un cranc es va meravellar perquè l'agró no pescava com solia, i va demanar a l'agró per què estava així de consirós.
L'agró va dir que tenia molta pietat pels peixos d'aquell estany, amb qui havia viscut llargament, i molt planyia la seva mort, perquè dos pescadors que pescaven en un altre estany i es proposaven venir a aquest. "Aquells pescadors són savis mestres de pescar, perquè cap peix no se'ls pot escapar, i prendran tot peix d'aquest estany".
El cranc, que va sentir aquestes paraules, va tenir molta por, i ho va dir als peixos que estaven en aquell estany.
Tots els peixos es van ajuntar, i van anar davant l'agró, al qual van pregar que els donés consell.
"No hi ha altre consell, va dir l'agró, més que un, és a saber: que jo us porti a tots d'un a un, a un estany que és a una llegua d'aquí. En aquell estany hi ha moltes canyes i hi ha un gran fangar, i els pescadors no us podran fer mal."
Tots els peixos ho van donar per bo i tots els dies l'agró prenia tants peixos com volia, i feia veure que els duia a un estany. Llavors, en un puig es posava, i menjava el peix que portava i després tornava per un altre.
Així va viure molt de temps sense treballar-se la pesca.
Es va esdevenir un dia que el cranc va pregar a l'agró que el portés a aquell estany. L'agró va estendre el seu coll, i el cranc es va agafar al coll de l'agró amb les seves dues mans.
Mentre l'agró volava amb el cranc que portava al seu coll, el cranc es meravellava com no veia l'estany al qual pensava que l'agró el portava.
Quan l'agró va ser prop d'aquell lloc on solia menjar els peixos, el cranc va veure les espines dels peixos que l'agró s'havia menjat, i va conèixer l'engany que l'agró feia.
Llavors el cranc va estrènyer tan fortament el coll a l'agró, que li va trencar,l'agró va caure mort a terra i el cranc se'n va tornar cap els seus companyons, als quals va contar la traïció que l'agró els feia, i la qual va ser causa de la seva mort.