L'Àliga D'Or

Al palau reial d'un llunyà país, hi havia un estany amb uns peixets d'or que eren l'orgull del rei. Però, vet aquí que de cop i volta van començar a faltar peixos.

- Jo he vist com l'àliga reial se n'emportava un cada dia - va dir el jardiner al seu rei.

- Envia els teus fills a buscar l'àliga i quan la tinguis me la portes - va manar el monarca.

El fill gran del jardiner se'n va anar a complir l'encàrrec. Pel camí es va trobar un esquirol que li va dir :

- Al llarg del camí hi veuràs dues casetes, l'una blanca i l'altra negra. Ves-te' a dormir a la negra.

Però el noi va entrar a la blanca on hi havia gent que ballava i es divertia. I així es va oblidar de l'encàrrec.

En veure que no tornava, el pare va enviar el segon dels seus fills, al qual li va succeir el mateix que al seu germà.

Quan tot just el tercer fill havia començat a buscar l'àliga es va trobar l'esquirol que li va dir:

-Segueix-me, et duré on és l'àliga.

El noi va obeir i van arribar a un palau, on dins un globus de cristall es trobava tancada l'àliga d'or.

-No facis soroll o es despertarà - va dir l'esquirol.

Però com que el noi estava molt nerviós. l'àliga els va sentir i va començar a xisclar. L'amo del palau va anar-los a trobar i va dir al noi:

- Si no em portes el brau d'or que corre com el vent, perdràs la vida.

L'esquirol va anar darrera el noi i li va dir que quan trobés el brau l'havia d'alliberar de les seves amarres. Així ho va fer i d'aquesta manera va aconseguir portar la fera al palau.

A canvi del brau li van donar l'àliga d'or i amb ella se'n va anar al palau reial.

Quan el sobirà anava a quedar-se amb l'àliga el noi va dir-li per indicació de l'esquirol:

- Només te la donaré si em deixes casar amb la teva filla petita.

El rei va accedir. El noi es va casar amb la pricesa i van ser molt feliços.