Contes infantils
Joaneta, amb el seu càntir de llet, ben posat al cap sobre el coixinet, pensava arribar sense obstacle a la ciutat.
Caminava a pas llarg, lleugera i curta de faldeta, perquè només s'havia posat, per a estar més àgil, el faldellinet i les sandàlies. Així equipada, remenava en la seva imaginació el que en trauria de la llet i la manera d'emprar-ho.
Compraria un centenar d'ous, i en faria tres pollades; amb tot d'atencions, tot aniria bé. “És senzill, es deia, criar els pollets al voltant de la casa; per molt llesta que sigui la guineu, em deixarà prou per a comprar un porc. L'engreixaré, és qüestió d'una mica de segó. En comprar-lo ja serà prou gran; En revendre'l, em valdrà molt bons diners. I qui m'impedirà, valent-me tant, ficar a l'estable una bona vaca amb el seu vedell, i veure'l saltironar al mig del ramat?”
En dir això, Joaneta saltà també, plena de goig.
Cau el càntir i es vessa la llet. Adéu vaca i vedell! Adéu porc! Adéu pollets! La dama de tants béns, mirant amb ulls afligits la seva fortuna per terra.