La Rateta Que Escombrava L'Escaleta Popular Castellana, Recollida Per Fernan Caballero

Hi havia una vegada una Rateta que cada dia escombrava l’escaleta i un dia es va trobar un dinaret.

-Oh, quina sort que he tingut!! I què en podria fer? Si em compro atmetlletes em cauran les dentetes. I si em compro un llacet per la cueta. Sí, sí, em compraré un llacet ben bonic per posar-me’l a la cueta!!

I així ho va fer.

Va anar a casa la senyora conilla i es estar mirant molts llacets. Al final es va decidir per un llaç de satí de color rosa.

-Sí aquest si que m’agrada! Seré l'enveja del barri, segur que tothom em mirarà - pensava la rateta -Ui, no me l’emboliqui que me l'emporto posat!

Es va posar a davant de casa seva per lluir el llacet. I així estava quan va passar el Senyor Ànec, que veient-la tan bonica li va dir:

-Ai rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?

-Ai, no ho sé pas. A veure quina veu fas?

-Quac, quac, quac!!

-Ui, que m'eixordes. No et vull per marit.

També va passar un gall amb les amb les plomes estarrufades que li va dir:

-Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?

-Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?

-Kikirikí, kikirikí !!!

-Ui, no, quin xivarri no et vull per marit.

I el gall se’n va anar amb el cap cot. Després va passar un gosset i li va passar el mateix.

Al cap d’una estona va passar un burret que al veure la rateta tan bonica no es va poder estar de dir-li:

-Rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí.

I la rateta, fent-se pregar li va dir:

-Ai no ho sé pas,a veure quina veu fas?

-Iiiiaaaa, iiiiiaaaaaa!!!

-Fuig, fuig, que m’eixordes!!

Quan la Rateta ja començava a pensar que mai no trobaria ningú que li fes el pes va passar un gatet que li va dir:

-Miau Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?

I la Rateta, fent-se l’estreta:

-Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?

-Miauu, miauuu!

-Sí, amb tu sí que em vull casar!

-Miauu, miauuu !!!

I així ho van fer. Ven aviat es van casar i tothom hi va ser convidat.

Aquell dia tothom li deia a la rateta:

-Ves amb compte amb aquest gat!

-Vigila que quan estiguis despistada no et clavi queixalada!!

I la Rateta reia per sota el nas perquè només ella i el seu maridet sabien el secret: que aquest gat era vegetarià i no menjava rates !!!

I vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat.