Contes infantils
A la falda d'un turó ple de pedres, en el que no s'hi veia gens d'herba, hi havia crescut una mata de queshque ( cactus ), que no tenia espines com les té avui en dia.
Tot i que no hi havia ni gota d'aigua en aquell lloc i amb prou feines plovia sinó molt de tant en tant, la planta estava sempre verda i a l'interior de les seves fulles gruixudes guardava un líquid blanc i suau.Tots els dies pel costat del turó passava un ramat de llames, vicunyes i alpaques, i quan tenien set s'apropaven al queshque i mossegaven les seves fulles gruixudes per a refrescar-se amb el seu suc.Era clar que a la pobre planta aquestes mossegades li feien mal i deia:- Si tingués alguna cosa amb la que poder-me defendre d'aquests animals!I una tarda molt tranquil·la, de sobte es va sentir un soroll que venia del capdamunt del turó. Va mirar amunt i va veure que de la part més alta baixaven corrent una guineu i una gran pedra.La pedra anava per davant i l'animal anava darrera d'ella, estirant les cames tant com podia.- No em pots guanyar! - va cridar la guineu- Au va dropo! Si ja no pots més, estàs traient la llengua fora! - va contestar la pedra que, donant voltes i bots entre les roques, baixava a cada moment més ràpidament, deixant enrere el seu contrincant.De sobte va sentir el queshque que el cridaven:- Oncle queshque! Oncle queshque!- Què vols? - va demanar la planta.- Oncle queshque, em podries fer un favor?- I és clar! - va contestar la planta- Llavors, atura la pedra i a canvi et regalaré les meves ungles!- Ungles? Va dir la planta. Però si això era precisament el que necessitava!. Ungles per poder-me defendre de les llames, les vicunyes i les alpaques que em mosseguen tot el dia sense compassió!- Corro a ajudar-te! - li va contestarLa pedra se li apropava cada cop més, donant un salt rere salt. La planta va esperar pacientment a que se li apropés prou i quan ja la tenia ben aprop, va estirar tant com va poder les seves llargues fulles, tal com si fossin braços, i la va aturar en sec.Mentrestant la guineu havia guanyat terreny. Va passar pel costat de la pedra, que havia quedat presonera sense poder-se moure, i va arribar al peu del turó, que era la meta de la cursa. Una vegada allà va aixecar el cap i va començar a cridar:- Pedra, pedreta! T'he guanyat!L'altra feia esforços per a deixar-se anar, però la planta la subjectava amb fermesa- Encara no la deixis lliure oncle queshque! - va suplicar la guineu – Espera que em resguardi, ja que si m'atrapa, com a venjança em donarà un cop tal que em deixarà morta aquí mateix! Moltes mercès!I dient aquestes paraules va començar a còrrer de nou, va creuar uns matolls i va amagar-se en una cova. Quan el queshque va veure que l'animal ja s'havia resguardat, va deixar anar la pedra que, dient-li per mil vegades el nom del porc, se'n va anar a perdre darrera d'uns rostolls.Llavors la planta va sentir alguna cosa estranya. Es va mirar i va veure que al voltant de les seves fulles li havien crescut centenars d'espines semblants a les ungles de la guineu.