Vet aquí que una vegada hi havia tres princeses burletes que es reien i es burlaven de tothom sense mirar si era una persona vella ni de respecte. Un dia que estaven a la finestra es va escaure a passar una pobra velleta que de tan vella i tan corbada gairebé tocava de cap a terra. Les tres princeses se’n van riure i se’n van burlar per les butxaques sense mirar que els podria ésser àvia. La pobra velleta es va girar i els va dir:



Sota terra sereuI mai mésde ningú no us burlareu.



I tan bon punt va haver dit aquestes paraules es tres princeses varen restar ensorrades setanta canes sota terra. El rei, llur pare, tot es va desesperar i va fer fer unes crides oferint la mà de les seves filles a qui les trobés i les hi tornés.



Hi havia tres germans fadrins que es van fer propòsit d’nnar a veure si les trobaven per veure si podien arribar a ésser prínceps. Van anar a trobar una bruixa que hi havia en el seu poble que els va dir que les princeses estaven presoneres en un castell. Els tres fadrins se n’hi van anar. Els sortí un home petit com una ballaruga que va convidar el més gran a barallar-se amb ell. El fadrí es va fer un tip de riure, puix que de tan petit com era ni el veia, però van fer baralla i aquell homenet li ventà un cop de puny que tot el va descostellar perquè era de ferro. Els altres dos germans van restar tots espantats. Per dins del castell, seguint cambres i més cambres van trobar una taula molt ben parada i es van ben atipar esperant l’endemà per veure què farien. L’endemà tornà a sortir l’homenet i proposà barallar-se amb el mitjà i també li va ventar un cop de puny de ferro que li va desfer tots els ossos. L’endemà passat es va tornar a presentar l’homenet ballaruga al petit, i abans que li proposés fer barallada, el fadrí li va donar una mossegada al nas que el va deixar xato; l’homenet tot es va espantar i va parlar-li d’aquesta manera:



- No em facis mal, que jo et diré com ho has fer per poder trobar les princeses; Són sota un pou que té setanta canes de fondària i les guarden tres dracs que les tenen adormides a la a falda. Aquí et dono una espasa perquè tallis el cap als tres dracs i te’n podràs emportar les princeses; però no et fiïs dels teus germans 1 vés molt en compte perquè et trairan.

El més petit va agafar l’espasa, va baixar al pou, va veure els tres dracs i d’una espasada els va tallar el cap als tres. Les princeses que estaven dormides es varen deixondir, i quan el van veure 1i van demanar per anar a casa seva. El fadrí els va prometre que les hi portaria. Va pensar, que si ell o alguna de les princeses s’agafa a la corda per pujar pou amunt, els envejosos dels seus germans de segur que deixarien anar la corda per fer-los caure al fons del pou, i ell que sí que hi va lligar un dels dracs que pesava més que un ase mort. Els seus germans des de dalt, estira que estiraràs, estira que estiraràs i quan els va semblar que ja devia ésser a meitat del pou deixen anar la corda, i xap!, el drac va caure abaix i tot es va esclafar mentre el germà gran el germà mitjà quedaren tots contents i satisfets pensant-se que havien mort el seu germà petit.



EI germà petit va veure que havia fet bé de reure les paraules de l’homenet i que era veritat que els seus germans el volien trair, i va preguntar a les princeses com ho podrien fer per tornar a veure l’homenet petit com una ballaruga; les princeses li van dir que agafés l’espasa, que amb la punxa fes tres creus a terra i l’homenet de seguida es presentaria. Així mateix va ésser, quan el fadrí el va tenir al seu davant li digué que el portés a casa del rei amb les tres prrinceses. L’homenet va fer un xiulet, de seguida pou avall va baixar una águila, gran, més gran que una plaça i l’homenet li va parlar així:



- Porta aquest fadrí i aquestes tres doncelles a casa del senyor rei.

Els quatre van enfilar-se damunt de l’esquena de l’àguila, que zas!, d’una volada els va portar casa del rei que va restar molt content i satisfet de poder veure les seves filles i mentre elles i el seu salvador li explicaven com havia anat, es van presentar els germans d’ell per explicar al senyor rei mil mentides, fent veure que ells haurien pogut trobar les seves filles si el seu germà no els hagués enganyat i no els hagués traït. Quan el rei ho va sentir els volia fer penjar, però el seu germà i les seves filles li van demanar que no ho fes, i el germà petit per desmotrar-los que tenia més bon cor que no pas ells, va demanar al rei que casés els seus fermans amb dues de les princeses i així ho van fer i van fer tres casaments en un dia; unes bodes com mai no se n’han vist d’altres iguals, que se’n va parlar per tot el món i encara se’n parla com jo mateix en parlo i us ho explico. I les doncelles d’aleshores endavant foren respectuoses amb tothom.



I conte contat

Ja està acabat;

Si no és mentida

Serà veritat.

comments powered by Disqus