Contes infantils
Diu que al temps de la vellúria -que és un temps molt revellit- passaven la mar de coses distretes per tots estils. Voleu que us en conti una? Ja veig que em dieu que sí. Doncs, quietud i que duri; no vull que em feu perdre el fil. Us contaré les trifulgues pasades a un pare i fill un dia venint de fira del poble de Vilaniu.
Havien comprat un ase resignat, mansoi, humil; i ben cofois caminaven tots tres com a bons amics. Camí enllà, troben un home que reia pels descosits. No els en féu poques de mofes tant al pare com al fill: -Noi! Encara sou més ases que l'ase que conduïu Amb un animal de càrrega com aquest que us va seguint Qui us fa ser tan tarambanes d'anar a peu tot el camí? -També té raó aqueste home- diu el pare al seu fill; i l'agada i, apa! el puja a cavall, i de seguit ell que també munta l'ase que amb pena va fent camí.
En ser a l'indret d'una casa amb pallers, els ha sortit una pagesa amb cistella que me'ls atabala a crits: - Ai, valga'm Déu i sa Mare! Reina dels cels! On s'és vist que dos homes de sa casa facin així de botxins? No veieu que, amb tots a sobre, el pobre ase es va neulint, i que la càrrega doble el fa anar tan reprimit que esbufega i treu el fetge i fins traurà la perdiu? -A fe que no hi atinava - diu el pare, penedit: i baixa del ruc i deixa que vagi a cavall el fill. La cosa ara va de perles; L'ase i tot s'ha eixerivit.
Però al cap de poc, se'ls planta un home al mig del camí. Va tot vestit amb molta upa, com un jutge del civil; porta un barret fet de llenques i te fatxa de mal vi. Amb la mosca al nas, arrisca de dret al pobre fill, i amb un urc de mil dimonis li clava aquest moc: -Es dir: el teu pare a peu, com l'ase; i tu, que tens prou dalit, aquí repapat? Tens barra de fer anar el teu pare així?- Després d'aquesta indirecta, baixa de cavall el fill; hi puja el seu pare, i ... hala! a veure si encara sí algú dirà que la cosa no marxa prou a dret fil.
Tal dit, tal fet; una mica més avallet del camí, un home, plegant els braços i sacsejant el cap viu, diu al pare amb molta sorna: -Ves quina pena, jo et flic! Que teniu dolor reumàtic a l'os bertran, perquè així aneu a cavall de l'ase permetent que el vostre fill faci a peu la caminada? Vaja que sou molt tranquil!-
Després de tantes trifulgues com han passat pel camí, aquesta darrera treta me'ls deixa tan avorrits que es queden veient la lluna l'ase i el pare i el fill.
Ja se sap; mentre hom visqui en aquest món d'embolics, tant si risques con si rius, sempre hi haurà, tard o d'hora, algú que hi tindrà que dir. amb això, deixa't de coses i escolta bé el que et dic: