Contes infantils
Hi havia un llop - només ossos i pell -tant vetllaven els cans nit i dia!
El llop trobava un gos, tot cepat i tot bell,gras, lluent, que, distret, era eixit fora via.Atacar-lo i fer-ne bocins,per al llop serien llamins;mes calia lliurar batallai aquell diastre era de tallaper defensar-se amb ardiment.El llop, doncs, s'hi atansa humilment.Entra en conversa, li fa un compliment,com que li admirés la ufania.- Bell senyor, si així us plaïatan gros fóreu com jo - va respondre-li el ca. -Deixeu el bosc, i és encertar.Els vostres viuen miserables,roïns, tabals, pobres diables;comporta llur estat la fam fins a morir.On s'és vist! Res segur! Cap dolça àpat a casa!Tot a la punta de l'espasa!Quant millor el vostre fat si vinguéssiu amb mi! -El llop digué: - Quin treball m'ha de recaure?-Oh, foteses! - fa el gos: - encalçar el vianantque va amb garrot, i el mendicant;manyagar els del casal, a nostramo complaure.El vostre sou seria rauredeixalles de mil menes que mai no tenen fi:ara ossos de pollastre, ara de colomí;sense parlar d'amoixadures. -Ja el llop es veia, doncs, aital felicitat,tot escampant llàgrimes pures.Mes fent camí, veié el coll del gos, pelat.- Què és això? - diu -. No res- Com s'entèn? - Poca cosa.- Vejam. - Potser el collar per on estic fermatés, talment, el motiu d'eixa lleugera tosa.- Fermat! - exclama el llop. - Així, doncs no correuon us plagui? - No pas tot jorn, no val la pena.- Doncs la val, i tant, que tot ço que mengeu,la veritat, mon cor no emplena;d'un tresor, a aquest preu, no em veuríeu avar.-Mestre llop ell que sí, que fuig. I corre encar.