Una vegada, una cabra que anava amb el seu ramat per un carrer de la vila, badava i s'esgarrià.

Tan bon punt es trobà sola, què faràs, què no faràs? Passa davant d'una entrada, se la mira... i dins va! Atrevidota de mena, escala amunt va pujant; arriba a una porta oberta i es fica al pis principal. Ja veureu, quan va ser dintre, quina una li'n va passar.

Com que els amos en són fora i la minyona, baixant un moment a comprar espècies, s'han ben distret de tancar, la cabra queda mestressa del pis, i el va inspeccionant fins que es planta en una cambra davant l'armari-mirall. S'hi atura perquè, amagada dintre d'aquell moble estrany ha vist que hi ha una altra cabra que també la va guaitant. Obre uns ulls com unes taronges i, amb la barbota penjat, s'hi encara tan malfiada que està fer fer un disbarat. Mireu que és prou! si recula, l'altra cabra del mirall també recula com ella.

Si s'hi acosta, l'altra al igual. "Això - va pensant la cabra - és que amb mi es vol barallar." Si li fa ben mala cara, l'altra encara regany. "Ja es veu: - va pensant la cabra - m'escarneix i ho pagarà"

I es fa un xiquet endarrera per ventar-li cop de cap. Mes, quan veu que la de dintre com ella es va preparant, tant i tan fort s'enfurisma que s'alça dreta amb un salt; i tot aixecant les banyes, cella-closa i rabiant, s'apunta, es dóna embranzida i, vinga! trompada va!

Mes, ai, fillets! Quina planxada! Quin cop de cap més mal dat! És clar; la cabra que veia no era res més que el mirall; per això, amb el truc, el vidre en tants bocins s'ha trencat que, d'un mirall que hi havia, n'han sortit deu mil miralls. Com que té la closca dura i revingut el banyat, amb aquest truc a l'armari n'ha esquerdat tot el fustam, i els llençols i coixineres que als prestatges són guardats diu que encara ara tremolen del sotrac i de l'espant.

Això rai! La pobra cabra que queda amb un pam de nas! després de tant d'estropici per voler fer els comptes clars a la cabra imaginària, s'ha lluit de dalt a baix. No hi ha pescat cap més glòria que haver trencat un mirall. Malpensant, l'ha ben errada; i clavant un cop de cap, s'ha clavat al cap uns vidres que ara li fan rajar sang. Ja ho veu, però se n'adona ben bé un xiquet massa tard. Cua-moixa, pèl caiguda i amb el front tot ple de sang, com una gallina molla, se'n torna trista, pensant: " Ja hi aniré més amb compte una altra hora a malpensar!"

En aquest món de malícia sempre hi haurà malpensats: "Que Fulano no em pot veure... que aquell ve per fer-me mal... que el de més enllà em té enveja... que aquest fa això amb mala sang..." I així, fan tal com la cabra davant l'armari-mirall. Doncs, per no quedar com ella ridícul i malparat, escolta el consell que et dono i mira'l de recorar.