L´enxaneta

La plaça gran de la vilaés plena de gom a gom;brandant el castell s'enfila,i a l'entorn cridant s'apilaper aguantar-lo, tothom.

-Amunt va! - I fent esquenetacap amunt hi pugen tots.Ja sols hi manca el Xanetaque abraça sa mare inquieta,estremint-la amb sos sanglots.

-Amunt fins el cel!- febrosala gent crida amenaçant;i la mare, tremolosa,l'empeny, i mirâ'l no gosa;i el nen va pujant, pujant ....

Ja és dalt; i el pobret somreia,quan la torre cau d'arrel;i encara que en morir se'l veiacom, alçant els braços deia:- Sí, mare, amunt, fins al cel! -