La Gàbia I L’ocell David Ribas

Cucs els ull es fa la fosca La llum de la Lluna Serva el somni dels infants

Fes non non , ninoi ninoia Les cireres són coixí I l’olor de les taronges Et farà dolç el dormirLes ones , el peu descalç La mà nua , la sorra El nèctar de la magrana I l’olor de terra molla Fes non non , acluca els ulls Besa el cant de la sirena Prop l’escull la roca punxaEl cep l’olivera, el marJa no fan mel les abelles El rossinyol es al niu Venç la son al tamariu Mentrestant l’estel badallaAmagat entre el brancam D’un roure vellSota un llençol de calitja Seca la sal de la pell El braç de la mare et gronxa I la gàbia es torna ocell.