Les Dues Gosses

Era una gossa rodairesense casa, ni aixopluc,que en buscava neguitosaper poder-hi donar a llum.

Visità una conegudai va dir-li amb son lladruc:- Recull-me, bona companya,en ton jaç de sec pallús;tinc por de morir glaçadaamb mos fills que no han nascut.-

L'altra gossa compassivai amorosa la reculli li diu: - En ma casetasolament tenir-te pucfins que estiguis reforçadai tos fills hagins crescut -

Al cap d'un temps ja corrienels cadells grandets, mosuts;llavors la gossa mestressadiu a l'altre sense embulls:

-Amiga, ja ha arribat l'horaque busquis nou aixopluc;ja veus que t'he protegidapotser més del que he pogut,els teus fills ja corren força,albergar-te més no puc.-

I l'altra malagraïdali respon amb to sorrut:- Com que jo sóc la més forta,companya, marxar no vull.-i encara engegà per pagauna rècula d'insults.

Així la pobra gossetael seu jaç hagué perdut,com passa als homes que es fiendels dolents i malastrucs.